Conte de l'Univers
divendres, 29 d’abril del 2011
8. Com es refreda la sopa?
Conte Rinxols d'Or
És possible que els vols estiguin a diferents temperatures?
Treball en grup: Com es refreden els plats de sopa?
TRANSFERÈNCIA DE CALOR
Convecció
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Convection.gif
Qüestió: On trobem fenòmens relacionats amb la convecció?
Conducció
Materials aïllats i conductors tèrmics
Radiació
Imatge tèrmica
divendres, 15 d’abril del 2011
Taller 12. Pinces i colors
Realitzat per Blanca camarasa, MªAlba Casterès, Sandra Hortigüela i Noemí Llavero
dimecres, 6 d’abril del 2011
7. El nucli de la vida
Després de treballar l'alimentació ens queda força clar que ingerim proteïnes, glúcids i greixos animals i vegetals per descomposar-los en component més bàsics i utilitzar-los pel nostre funcionament.
En aquesta sessió ens aproparem a través de la pregunta:
En aquesta sessió ens aproparem a través de la pregunta:
Com m'ho faig per construir una cèl·lula meva a partir de les cèl·lules animals ingerides?
O es que totes les cèl·lules són iguals?
http://phobos.xtec.cat/cdec/images/stories/Biologiaencontext/Fil%20conductor%20i%20activitats%20%28html%29/la_cllula_o_les_cllules.html
Al nostre cos trobem més de 200 cèl·lules diferents. Així ens preguntem, tenen alguna cosa en comú?
Sembla que el nucli és un dels denominadors comuns, quin paper hi juga el nucli ?
Tots els nuclis del nostre cos contenen la mateixa informació genética?
Observem el nostres origens al següent video: Desenvolupament embrionari.
La reproducció cel·lular per mitosi ens porta a pensar que si.
Retrobem la pregunta del començament de la sessió, com ens ajudarà l'ADN del nucli a construir les nostres pròpies proteïnes?
Les nostres proteïnes estan formades per aminoàcids que obtenim mitjançant l'alimentació d'origens diferents: l'oli, la llet, la carn, etc.
dimarts, 5 d’abril del 2011
Taller 6. Plantes aromàtiques.
Realitzat per Irene Pérez, Núria Roig , Judit Solé i Anna Vall.
1. Repartimr diverses fulles de cada tipus d’herba aromàtica distribuïdes en diverses safates.
2. Organitzem cinc grups
3. Distribuim les safates, les tisores, i el celo a cada grup
4. Expliquem com s’ha de dur a terme l’activitat, i seguidament, les fitxes.
5. Oferim la possibilitat de provar una de les plantes, com la menta.
6. Preguntem als alumnes que en saben de les plantes, si en coneixen alguna i si han manipulat alguna.
7. Expliquem als alumnes que algunes de les plantes que hem treballat tenen propietats medicinals.
8. Comentem les fitxes que hem treballat i cadascú es pot endur la seva
- Treballar els sentits aprofitant les herbes.
- Fer bossetes aromàtiques, utilitzant mitjons vells.
- Explicar el conte del Caragol i l’herba de Poniol. (Romaní).Per què costa tant arrancar-la? Com són les arrels?
- Fer colònia.
- Fer un herbari: assecar les fulles de les plantes dins de paper de diari. Es poden fer punts de llibre.
-Fer perfums casolans
http://www.comohacerperfumes.com
http://style.shockvisual.net/?p=1806
http://www.slideshare.net/Iona69/el-cargol-i-lherba-de-poniol
Breu explicació de les herbes utilitzades durant la sessió:
Menta
És una planta perenne que pot produir fulles durant 5 ó 6 anys. Fa una olor intensa i té multitud d’utilitats. El seu cultiu es bastant fàcil, inclòs si s’asseca, tornaria a rebrotar. Pot resistir temperatures de fins a –15ºC. Creix en els sòls rics en matèria orgànica, una mica humits i en semisombra. El més important és que compti amb bastant aigua. Es recol·lecta entre la primavera, l’estiu i la tardor.
Julivert
És una planta originària de Grècia i l’Illa de Sardenya que també es troba en el Mediterrani Oriental, Nord d’Àfrica i Sud-Oest d’Àsia. Actualment es cultiva arreu del món, però sobretot en molts llocs d’Europa. Creix espontàniament en zones fresques al costat de parets i roques. Als Països Catalans apareix al voltant de les cases de pagès i molt sovint entre les roques de les paretsfetes de pedra seca. Pot arribar a fer 1m d’alçada i té les tiges inclinades. El julivert també pot ser sec. A l’estiu és la millor època per fer-ho.
És una planta originària de Grècia i l’Illa de Sardenya que també es troba en el Mediterrani Oriental, Nord d’Àfrica i Sud-Oest d’Àsia. Actualment es cultiva arreu del món, però sobretot en molts llocs d’Europa. Creix espontàniament en zones fresques al costat de parets i roques. Als Països Catalans apareix al voltant de les cases de pagès i molt sovint entre les roques de les paretsfetes de pedra seca. Pot arribar a fer 1m d’alçada i té les tiges inclinades. El julivert també pot ser sec. A l’estiu és la millor època per fer-ho.
Timó
És un petit arbust aromàtic perennifoli que no passa de 40 cm d’alçada. Té les fulles molt petites (de 4 a 9 mm), les quals es disposen de forma oposada al llarg de la tija. És originària de la mediterrània occidental i creix espontàniament al centre d’Europa, als Països Balcànics i del Caucas. Es cultiva majoritàriament a Europa i l’Àfrica Oriental. Es recol·lecta durant la primavera.
És un petit arbust aromàtic perennifoli que no passa de 40 cm d’alçada. Té les fulles molt petites (de 4 a 9 mm), les quals es disposen de forma oposada al llarg de la tija. És originària de la mediterrània occidental i creix espontàniament al centre d’Europa, als Països Balcànics i del Caucas. Es cultiva majoritàriament a Europa i l’Àfrica Oriental. Es recol·lecta durant la primavera.
Orenga
És una planta herbàcia, perenne, molt aromàtica i d’aspecte llenyós. Mesura entre 75 i 90 cm i està ramificada a la part superior. Presenta un color groguenc i és molt flairosa. Les fulles són petites, mesuren 4 cm de llargada per 2 cm d’amplada. La majoria són de color verd, excepte les superiors que poden tenir una tonalitat vermellosa. Les flors són hermafrodites i petites, de 4 a 7 mm. Són rosades amb tonalitats canviants de púrpura i blanquinós. El calze és groc i la corol·la és blanca i rosada. És recol·lecta a finals de la primavera.
És una planta herbàcia, perenne, molt aromàtica i d’aspecte llenyós. Mesura entre 75 i 90 cm i està ramificada a la part superior. Presenta un color groguenc i és molt flairosa. Les fulles són petites, mesuren 4 cm de llargada per 2 cm d’amplada. La majoria són de color verd, excepte les superiors que poden tenir una tonalitat vermellosa. Les flors són hermafrodites i petites, de 4 a 7 mm. Són rosades amb tonalitats canviants de púrpura i blanquinós. El calze és groc i la corol·la és blanca i rosada. És recol·lecta a finals de la primavera.
Romaní
És un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. Posseeix en les seves fulles olis essencials que confereixen una fragant, fresca i forta olor. És perenne i la seva alçada normal és d’1m, encara que pot arribar als 2 m. Les fulles tenen un color verd brillant a l’anvers i blanc al revers. Tenen 3’5cm de longitud. El calze és de color verd i té un to vermellós. La corol·la mesura entre 10 i 12 mm i té un color blau pàl·lid, rarament blau intens i en poques ocasions blanc. Apareixen des de finals de primavera fins a principis d’estiu.
És un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. Posseeix en les seves fulles olis essencials que confereixen una fragant, fresca i forta olor. És perenne i la seva alçada normal és d’1m, encara que pot arribar als 2 m. Les fulles tenen un color verd brillant a l’anvers i blanc al revers. Tenen 3’5cm de longitud. El calze és de color verd i té un to vermellós. La corol·la mesura entre 10 i 12 mm i té un color blau pàl·lid, rarament blau intens i en poques ocasions blanc. Apareixen des de finals de primavera fins a principis d’estiu.
Espígol
És un arbust que acostuma a viure uns 6 anys i és molt aromàtic. Consta d’unes flors blaves que perfumen l’ambient. Mesura quasi 1 m d’alçada. Les fulles són llargues i estretes i estan cobertes de pelussa. Floreix durant l’estiu, omplint-se de petites i aromàtiques flors de color celeste-lila, agrupades en espigues de 15 cm de llarg. El clima ideal per ubicar-la és en zones costeres, ja que necessita molt sol i aigua. Prefereix els sòls calcaris, arenosos i secs. Amb les flors de lavanda podem fer bosses perfumades que, col·locades sota el coixí ens poden ajudar a conciliar el son i a relaxar-nos.
És un arbust que acostuma a viure uns 6 anys i és molt aromàtic. Consta d’unes flors blaves que perfumen l’ambient. Mesura quasi 1 m d’alçada. Les fulles són llargues i estretes i estan cobertes de pelussa. Floreix durant l’estiu, omplint-se de petites i aromàtiques flors de color celeste-lila, agrupades en espigues de 15 cm de llarg. El clima ideal per ubicar-la és en zones costeres, ja que necessita molt sol i aigua. Prefereix els sòls calcaris, arenosos i secs. Amb les flors de lavanda podem fer bosses perfumades que, col·locades sota el coixí ens poden ajudar a conciliar el son i a relaxar-nos.
Material adjunt cedit pel grup de treball (fitxes i altres).
dilluns, 4 d’abril del 2011
6. Què és menjar bé?
Treball en grup: Com és l'alimentació dels nostres nens?
Parlem del paper que juguen els diferents tipus d'aliments en la nutrició dels escolar a partir de la següent taula on recollim la situació actual i les recomanacions que entenem interessants.
Cada grup destaca l'aspecte més positiu i el més negatiu de l'alimentació dels infants.
NUTRIENTS
Introduim el tema dels nutrients a partir del video:
Alimentació I: les necessitats del cos humà (disponible a www.Edu3.cat)
Treballem diferents preguntes:
Quines són les funcions bàsiques dels diferents nutrients?
Quina energia ens hauria d'aportar cadascún?
Quines vitamines coneixem? Quina funció tenen?
Quins minerals coneixem? Quina funció tenen?
Per què és tan important la fibra?
On es produeix l'absorció dels nutrients?
Quins mecanismes tenim per absorbir els nutrients?
Per què parlem de nutrients essencials i no essencials?
Tots necessitem els mateixos nutrients? De què depén?
Les necessitat de proteïna són iguals en les diferents etapes de la vida:
Repartim una taula d'ingesta de nutrients recomanats segons edat i sexe. Podem graficar el nutrient que més ens cridi l'atenció en la seva evolució al llarg de la vida.
ALIMENTS
Repartim una Taula de composició dels aliments.
Treball en grup: En quins nutrients destaca cada tipus d'aliment?
Ho recollim en el full de l'activitat inicial.
Treball en grup: Muntem la Piràmide dels aliments. És una activitat força motivadora a P5.
http://blocs.xtec.cat/ceipstamargaridaei/2011/02/24/piramide-dels-aliments/
Alguns dels nostres resultats ens mostren que caldrà treballa-hi més:
Proposta d'activitat: A la web del Consell Alimentari de la Mediterrània trobareu un fitxer Excel que permet avaluar fàcilment els nutrients ingerits i comparar-los amb la ingesta recomanada. Omplir les dades amb la vostra dieta d'un dia concret.
FITXA ANALÍTICA PER L’AVALUACIÓ NUTRICIONAL DE DIETES (SAD)
HO COMENTAREM LA PROPERA SESSIÓ!!!
Altres fonts interessants:
BASE DE DATOS ESPAÑOLA DE COMPOSICIÓN DE ALIMENTOS
AGENCIA ESPAÑOLA DE SEGURIDAD ALIMENTARIA Y NUTRICIÓN
MENJADORS ESCOLARS ECOLÒGICS
http://ecomenjadors.org/index.html
PROPIEDADES DE LOS ALIMENTOS
http://www.adinte.net/castelseras/Recetas/alimento/indexgral.htm
Subscriure's a:
Missatges (Atom)