dimarts, 5 d’abril del 2011

Taller 6. Plantes aromàtiques.

Realitzat per Irene Pérez, Núria Roig , Judit Solé i Anna Vall.

Per tal de realitzar aquesta activitat, duem a terme diversos passos:

1. Repartimr diverses fulles de cada tipus d’herba aromàtica distribuïdes en diverses safates.
2. Organitzem cinc grups
3. Distribuim les safates, les tisores, i el celo a cada grup
4. Expliquem com s’ha de dur a terme l’activitat, i seguidament, les fitxes.
5. Oferim la possibilitat de provar una de les plantes, com la menta.
6. Preguntem als alumnes que en saben de les plantes, si en coneixen alguna i si han manipulat alguna.
7. Expliquem als alumnes que algunes de les plantes que hem treballat tenen propietats medicinals.
8. Comentem les fitxes que hem treballat i cadascú es pot endur la seva










PROPOSTES
- Treballar els sentits aprofitant les herbes.
- Fer bossetes aromàtiques, utilitzant mitjons vells.
- Explicar el conte del Caragol i l’herba de Poniol. (Romaní).Per què costa tant arrancar-la? Com són les arrels?
- Fer colònia.
- Fer un herbari: assecar les fulles de les plantes dins de paper de diari. Es poden fer punts de llibre.
-Fer perfums casolans

http://www.comohacerperfumes.com
http://style.shockvisual.net/?p=1806
http://www.slideshare.net/Iona69/el-cargol-i-lherba-de-poniol

Breu explicació de les herbes utilitzades durant la sessió:
Menta
És una planta perenne que pot produir fulles durant 5 ó 6 anys. Fa una olor intensa i té multitud d’utilitats. El seu cultiu es bastant fàcil, inclòs si s’asseca, tornaria a rebrotar. Pot resistir temperatures de fins a –15ºC. Creix en els sòls rics en matèria orgànica, una mica humits i en semisombra. El més important és que compti amb bastant aigua. Es recol·lecta entre la primavera, l’estiu i la tardor.
Julivert
És una planta originària de Grècia i l’Illa de Sardenya que també es troba en el Mediterrani Oriental, Nord d’Àfrica i Sud-Oest d’Àsia. Actualment es cultiva arreu del món, però sobretot en molts llocs d’Europa. Creix espontàniament en zones fresques al costat de parets i roques. Als Països Catalans apareix al voltant de les cases de pagès i molt sovint entre les roques de les paretsfetes de pedra seca. Pot arribar a fer 1m d’alçada i té les tiges inclinades. El julivert també pot ser sec. A l’estiu és la millor època per fer-ho.

Timó
És un petit arbust aromàtic perennifoli que no passa de 40 cm d’alçada. Té les fulles molt petites (de 4 a 9 mm), les quals es disposen de forma oposada al llarg de la tija. És originària de la mediterrània occidental i creix espontàniament al centre d’Europa, als Països Balcànics i del Caucas. Es cultiva majoritàriament a Europa i l’Àfrica Oriental. Es recol·lecta durant la primavera.
Orenga
És una planta herbàcia, perenne, molt aromàtica i d’aspecte llenyós. Mesura entre 75 i 90 cm i està ramificada a la part superior. Presenta un color groguenc i és molt flairosa. Les fulles són petites, mesuren 4 cm de llargada per 2 cm d’amplada. La majoria són de color verd, excepte les superiors que poden tenir una tonalitat vermellosa. Les flors són hermafrodites i petites, de 4 a 7 mm. Són rosades amb tonalitats canviants de púrpura i blanquinós. El calze és groc i la corol·la és blanca i rosada. És recol·lecta a finals de la primavera.


Romaní
És un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. Posseeix en les seves fulles olis essencials que confereixen una fragant, fresca i forta olor. És perenne i la seva alçada normal és d’1m, encara que pot arribar als 2 m. Les fulles tenen un color verd brillant a l’anvers i blanc al revers. Tenen 3’5cm de longitud. El calze és de color verd i té un to vermellós. La corol·la mesura entre 10 i 12 mm i té un color blau pàl·lid, rarament blau intens i en poques ocasions blanc. Apareixen des de finals de primavera fins a principis d’estiu.


Espígol
És un arbust que acostuma a viure uns 6 anys i és molt aromàtic. Consta d’unes flors blaves que perfumen l’ambient. Mesura quasi 1 m d’alçada. Les fulles són llargues i estretes i estan cobertes de pelussa. Floreix durant l’estiu, omplint-se de petites i aromàtiques flors de color celeste-lila, agrupades en espigues de 15 cm de llarg. El clima ideal per ubicar-la és en zones costeres, ja que necessita molt sol i aigua. Prefereix els sòls calcaris, arenosos i secs. Amb les flors de lavanda podem fer bosses perfumades que, col·locades sota el coixí ens poden ajudar a conciliar el son i a relaxar-nos.

 Material adjunt cedit pel grup de treball (fitxes i altres).