dimarts, 29 de març del 2011

5. Treballem el nostre cos

Gaudim de les explicacions de l'Agnès Arderiu, mestra d'infantil a  Bellvís. L'Agnès ens explica com organitzen la 'descoberta' a la seva escola. Després d'una presentació del marc general entrem en el tema del cos humà que va treballar a P5 el primer trimestre.


El fil de la seva presentació el seguim a través del seu blog:




Resulta una sessió molt animada amb força preguntes. L'Agnès ens fa viure en la pràctica la metodologia FER - PENSAR - COMUNICAR a través de les preguntes als nens. 
MOLTES GRÀCIES!!!
Publicat per a

dimecres, 23 de març del 2011

Taller 5. L'ou de gallina

Què en sabem de l'ou? Què volem saber?
Així comença el nostre taller sobre un tema interessant a educació infantil.

Tots els ous són iguals? Per què n'hi ha de diferents colors?
Com s'ha format l'ou? Què era abans? Com continua la seva història? 
Per què hi ha un rovell i una clara tan diferenciats?
Quans dies s'han d'incubar?
Com és per dins? Per què és així per fora?
Quins nutrients aporta l'ou? Per a què els mengem?
Com podem saber si l'ou és fecundat?
Com podem saber si són frescos? De què depèn el color del rovell? I el de la closca?
Com els etiquetem?
Per què podem fer tants menjars aprofitant les propietats de l'ou?

L'ou és la cèl·lula més gran que es coneix!!! Hi trobarem el nucli?

Hem recollit força preguntes i entre tots hem intentant trobar algunes respostes, sense temps per extendrens. Alguns dels punts que hem tractat es resumeixen a continuació.

Com s'ha format de l'ou?
L'ou es forma en  dues fases que donen lloc a les seves dues parts ben diferenciades: el rovell i la clara. En l'ovari de la gallina durant uns 10 dies es deposita el vitel que forma el rovell de l'ou.
El vitel és el dipòsit de material nutritiu constituït, sobretot, per proteïnes, greixos  glicogen, etc, acumulats en el citoplasma dels ous de la majoria d'animals per a la nutrició de l'embrió.
Un cop ovulat, a la sortida de l'ovari (infundíbul) l'óvul pot ser fecundat. Amb fecundació o sense, continua el seu camí per l'oviducte on es depositen els altres components de l'ou, clara (albumen) i closca, abans de la seva expulsió en unes 26 hores. Únicament la formació de la closca a l' úter necessita d'unes 20 hores i d'un gran esforç ja que està formada per carbonat càlcic.



 Quins nutrients porta l'ou?
 L'ou porta les substàncies necessaries pel desenvolupament del pollet a partir de l'embrió. Per tants proteïnes estructurals i energia.

Mirem la base de dades BEDCA per tenir-ne els detalls
http://www.bedca.net/bdpub/index.php

Els greixos, el colesterol i alguns micronutrients es troben al rovell. La clara està formada d'aigua i proteïnes (albúmina). Els minerals i les vitamines es troben principalment al rovell.
L'ou és especialment ric en aminoàcids essencials, àcidos grassos i alguns minerales i vitaminas necessaries per la dieta.
 
Com és l'ou per dins?
Fem un dibuix de com ens imaginem l'ou per dins. Ens hem deixat molts detalls?

En obrir uns ous hem observat: diferents textures de la clara, la càlaza, membranes i...EL NUCLI sense fecundar de la cèl·lula.
 Com es desenvolupa el pollet dins de l'ou?

 Per què etiquetem els ous?


L'aportació de les gallines a l'art
800 anys d'història de pintura al tremp d'ou mereixen aquest humil homenatge.

 El naixement de Venus de Botticelli. Pintura al tremp d'ou.


Una pintura a l'ou ben feta està entre les formes de pintura més duradores que ha inventat l'home. Sota la brutícia i els vernissos, moltes obres medievals al tremp d'ou estan tan fresques i brillants com quan es van pintar. Normalment les pintures al tremp d'ou han canviat menys en cinc-cents anys que quadres a l'oli en trenta.

Si voleu practicar amb el nens:
http://www.anamorphe.com/sc/techoeuf.es.xml#remonter
http://www.eggtempera.com/

Publicat per a

dilluns, 21 de març del 2011

4.2 La vida de les plantes

Per reprendre el tema de les plantes fem un breu KPSI sobre la flor.
Després treballem dues plantes que estan florint aquest dies i que portat el professor a classe: la ravenissa blanca i la calabruixa petita.

Fem un dibuix naturalista de la ravenissa i l'observem a la lupa digital. En la mateixa planta destaquem flors, fruits i llavors!



Què necessiten les plantes per mantenir la vida? 
Obtenir energia, obtenir aigua i altres nutrients, distribuïr l'aigua i els nutrients per tot el seu cos, bescanviar gasos, crèixer i desenvolupar-se i reproduir-se.

Com està organitzat el cos de les plantes i com creixen?

Com s'ho fan les plantes per transportar sals i aigua de les arrels fins a les fulles?
La transpiració de les fulles a traves del estomes és el fenòmen que engega la maquinària d'ascens de la saba bruta.



La saba ascendent o bruta va, a través del xilema, des de les arrels fins a les fulles i altres òrgans; conté les sals minerals absorbides del sòl. 

Com transporten els sucres les plantes?
La saba descendent o elaborada va, a través del floema, de les fulles i òrgans fotosintetitzadors a tot el cos de la planta; conté els glúcids resultants de la fotosíntesi, que serveixen per a nodrir les cèl·lules de la planta. El floema condueix aigua, sucres, aminoàcids i hormones.


Una fulla que realitza la fotosíntesi és una font de sucres  i un fruit en desenvolupament és un pou de sucres. Els llocs on es produeix sucre tenen una alta concentració, així l'aigua del xilema flueix cap al floema per òsmosi. Això provoca sobrepressions en les fulles font de sucre enfront els fruits i altres magatzems. Aquestes diferències de pressió impulsen l'aigua pel floema.
Com regulen les plantes el seu cicle de vida?
Segons factors interns i externs diferents cèl·lules de la planta produeixen hormones que interactuen amb altres cèl·lules a distància, regulant tota l'activitat de la planta.


Agricultura i biodiversitat 

De les 265.000 espècies vegetals superiors, al voltant d’un 10 % són comestibles i d’aquestes, unes 7.000 han estat conreades o recol·lectades per al consum humà. I tanmateix, hem anat reduint el nombre de les plantes alimentàries fins a fer que menys de trenta cultius aportin el
95 % de les calories o energia que alimenten l’ésser humà; tres d’ells - el blat, l’arròs i el blat de moro- aporten el 50 %. I amb cinc més – el mill, la patata, la remolatxa, la soja i el sorgo- sumen el 75 % del total.

Entre el 9600 i el 8500 aC es domestiquen els primers cereals a l’Orient Mitjà, el blat (Triticum monococcum i Triticum dicoccum) i l’ordi (Hordeum vulgare). A Xina, la soja (Glycine max) i  l’arròs (Oryza sativa) es domestiquen cap a l’any 7500 aC. Per la mateixa època es calcula que es domestiquen a Nova Guinea el plàtan (Musa paradisiaca) i la canya de sucre (Saccharum officinarum). A la franja del Sahel, cap a l’any 5000 aC es domestica el sorgo (Sorghum bicolor) i el cafè (Coffea arabica) de la zona etiòpica. A Mesoamèrica, entre el 3500 i el 2500 aC es domestica el blat de moro (Zea mays), la patata (Solanum tuberosum), la carabassa (Curcubita pepo) i la mongeta (Phaseolus vulgaris i Phaseolus luatus).


Perspectiva Ambiental 48 - Biodiversitat al plat (2010)
Publicat per a

3.3 L'aigua al nostre cos

PER ON ENTRA I PER ON SURT L'AIGUA DEL NOSTRE COS?

Hem parlat de les diferents possibilitats abans de veure el gràfic següent:


Com es reparteix l'aigua al nostre cos?

La major part de l'aigua és dintre de les cèl·lules però una proporció important forma el plasma intesticial. Les nostres cèl·lules viuen en un medi intern líquid.









Publicat per a

dissabte, 19 de març del 2011

Taller 4. Arquímedes i l'aigua



Es tracta d'experimentar, observar i classificar segons el Principi d'Arquímedes. El savi de Siracusa va fer molt feina i ens va deixar entre altres una descripció quantitativa de la flotabilitat dels cossos.
L'empenta que rep un cos parcial o totalment submergit és igual al pes de líquid desplaçat.
En resum, si l'empenta que rep tot el cos submergit supera el pes, aquest sura parcialment submergit. Si l'empenta no és suficient per sostenir el pes, l'objecte s'enfonsa.

A) Classificació de materials homogenis. Podem treballar amb objectes homogenis i classificar-los segons surin o no, és a dir, segons si tenen una densitat superior o inferior a l'aigua. Així introduirem els diferents materials: metall, plàstic, fusta, suro, goma, etc.


B) Però hi ha objectes que semblen homogenis i...


Mireu la pastanaga tallada en tres bocins, la part superior sura, la inferior s'enfonsa.
Què passarà amb la llimona?


Amb pell sura, però... i si la pelem?

Hem observat diverses fruites i hortalisses. Intentant endevinar i comprovant si suren o no.


 

C) Com podem fer surar una patata? O la plastelina?
Hem treballat diferents materials que no suren per comprovar que la forma pot jugar el seu paper. Vaixells de patata o plastelina aconsegueixen bona flotabilitat. Per què? Com ho fan?



D) Com podem esbrinar la densitat d'un objecte?
Fem hipòtesi! Plantegem una experiència a partir d'Arquímedes!



Quina és la densitat mitjana de la bola de porexpan amb boletes de ferro a dins?
Com està mig enfonsada, la meitat que la de l'aigua!!!

'Entre aquests comentaris destacaven els d'Arquímedes Quintana, 
el navegant més fi de l'Ebre'
a 'Camí de Sirga' del sempre enyorat Jesús Moncada



Publicat per a

dimarts, 15 de març del 2011

3.2 Propietats de l'aigua per a la vida

 Experiències:

 1) Fem bullir etanol. Les estudiants pensen que és aigua però escalfem fins ebullició l'etanol i en comprovar la temperatura d'ebullició amb un termòmetre, uns 80ºC. Com pot ser?

Es fan algunes hipòtesis però... naturalment he de confesar. He fet trampa!
En olorar els vapors ens en adonem, és etanol 96º.
Ens serveix per raonar que hi ha diferents temperatures d'ebullició perquè hi ha diferents tipus d'enllaços entre molècules. Així cada substància necessita una quantitat carcacterística d'energia per trencar aquests enllaços i alliberar vapor des del líquid.

2) Novament fem el buit i veiem bullir l'aigua a la temperatura que surt de l'aixeta, uns 15ºC. 


 Però aquesta vegada la deixem bullir una estona i veiem que es refreda fins a congelar i així deixar de bullir. COM ÉS POSSIBLE?

La reflexió és difícil. Hi ha diferents hipòtesis. Finalment parlem d'un fenòmen fonamental a la natura, el refredament per evaporació.
L'aigua en evaporar-se s'emporta energia del seu entorn, aquest fenòmen permet el balanç tèrmic en els essers vius. La suor ens ajuda a perdre de forma molt eficaç la calor interna cap a l'ambient.
Altres exemples: Des d'antic les fonts s'han emprat per refrescar l'ambient a l'estiu. La calor d'evaporar l'aigua líquida surt de l'aire ambient i rebaixa la temperatura de l'aire. 


En el nostre cas el vapor s'emporta l'energia tèrmica de l'aigua líquida de la que s'escapa. rebaixant així la seva temperatura. El procés no s'atura fins que l'aigua es congela tot el líquid, assistit per un dipòsit de zeolita. Podeu trobar el material per fer l'experiència màgica a Ice-quick (http://peswiki.com/index.php/Directory:Zeo-Tech_GmbH).

OBJECTIU ASSOLIT???
Hem treballat que la matèria està feta de molècules enllaçades. 
La fortalesa dels enllaços depèn de l'estat ( líquid, sòlid o gas) i de la substància.
Per trencar enllaços i alliberar molècules cal energia que ha de sortir de l'entorn (fogonet, aire, aigua líquida, ésser viu, etc)



Treball en grup: Trobarem exemples d'aplicació d'algunes propietats de l'aigua importants per a la vida a la Terra.


Tensió superficial -Temperatures de canvi de fase- Calor específica - Calors de canvi de fase- Densitat - Dissolvent - Òsmosi

Amb quina de les següents imatges els podem relacionar?

 











Parlem de les propietats de l'aigua i quina aplicació tenen en les imatges de la vida.




























Publicat per a

dimecres, 9 de març del 2011

Taller 3. La reproducció vegetal

Conduits pel Josep Mª Vidal treballem alguns aspectes de la reproducció per llavors i esqueixos.



Comencem la primera part de la sessió plantejant-nos preguntes sobre la reproducció sexual de les plantes centrant-nos en la carabassa. Per cert, molt saludable (http://www.botanical-online.com/medicinalscucurbitapepocatala.htm):


Com era la carbassa en la planta fa un temps? Com és per fora? Què hi ha dins de la carabassa?
Obrim la carabassa i descobrim el seu magnific interior:

I treballem algunes de les preguntes: Què has trobat? Què hi veus? Per què és humit? De què li serveix la polpa a la llavor? De què li serveix la llavors a la planta? De què li serveix la fulla, l’arrel... a la llavor? Totes les llavors de carabassa són iguals? Totes les llavors es convertiran en carabasses? Què era abans la llavor? En què es convertirà? Com ho sap la llavor que s’ha
de convertir en una carabassa?- De què està feta una llavor? Com te la imagines per dins? Pot canviar? En què es pot transformar? Com és la llavor per dins?  Quines parts té?
http://botanicavirtual.udl.es/llavor/llavor.htm
 
-
Passem a observar mongetes remullades amb la lupa convencional i la digital:


I meravella, en obrir-les descobrim l'inici d'una vida:


Es veuen molt bé les fulles amb els seus nervis i l’arrel. Al final de l’arrel s’hi veu un “futur pèl absorbent”. I parlem de l'anatomia de la llavor. La llavor es compon, bàsicament, de tres parts, que es diferencien tant per l’origen com per la funció: testa o episperma, teixits (o substàncies) de reserva i embrió.

La testa prové dels teguments, i sol tenir una missió de protecció, tant contra factors mecànics
com químics. Molt sovint la testa conserva alguna empremta o cicatriu, deixada pel funicle quan la llavor se'n desprèn. En les llavors originades de primordis àtrops, aquesta empremta és molt circumscrita i es troba a la part oposada a l'antic micròpil; s'anomena hílum.
Els teixits de reserva consisteixen en parènquimes molt deshidratats que acumulen sucres (molts cops midó, com a les gramínies), greixos vegetals, proteïnes (a les paplilionàcies; i a les
gramínies en forma d’aleurona). A les angiospermes és força general que els cotilèdons absorbeixin les reserves i llavors esdevenen grossos i ocupen quasi tota la llavor. 
L’embrió és sempre endoscòpic, i sovint posseeix un pedicle o suspensor que al principi l'empeny cap endins de la llavor en formació, per tal que s'alimenti més fàcilment. De manera típica, l'embrió té dos pols oposats: la radícula i la plúmula, i una mena de fulles embrionàries anomenades cotilèdons. Els cotilèdons poden ser grossos o petits i poden  consumir-se aviat quan la llavor germina (tenen un important paper en el desenvolupament i la implantació de la plàntula) o esdevenir les primeres fulletes fotosintètiques. 
 En la segona part de la sessió hem plantat un esqueix de romaní.
http://botanicavirtual.udl.es/fam/labiades/rosmarinus_orn.htm

 L'esqueix és un fragment d'una planta que separem amb la intenció de produir-ne una de nova. La reproducció per esqueixos és asexual, només intervé un progenitor i per tant la planta que obtenim és un clon de la primera.

Publicat per a

dimarts, 8 de març del 2011

4.1 Aprendre a l'hort

 
Avui hem gaudit,amb l'erudició i la companyia de la Salut Corsà i del Josep Mª Vidal, d'una sessió d'introducció a l'Hort Escolar que ha esdevingut una apassionant introducció al món de les plantes. La presentació que porta el fil conductor de la sessió la trobareu a:

I algunes fotos de la feina feta:





I dels instants màgics: 

A quines plantes corresponen les llavors de la imatge?
Font: Salut Corsà i Josep Mª Vidal


També hem comprovat que el nostre amor i coneixement per la natura encara ha de créixer per arribar a ser mestres, en vegetació estem força verds. A treballar que hi ha feina!

Algunes adreces sobre vegetació local a visitar:


Publicat per a

divendres, 4 de març del 2011

Recursos Hort escolar

 
Experiències

Com fer hort a l'escola


 Guia de recursos
Publicat per a
Subscriure's a: Missatges (Atom)