dilluns, 28 de febrer del 2011

3.1 Què en sé, què en penso de l'aigua?

L'aire com a gas i l'aigua com a líquid i, a la vegada, elements fonamentals per a la vida, són dos matèries importants a tractar  a parvulari. A nosaltres també ens serveixen per comprendre el model de matèria. Els àtoms i les molècules són els únics elements que tenen, tant la natura com els humans, per fer totes les coses que existeixen.

Presentem en societat a la molécula d'aigua:



Activitat a classe: Fem bullir l'olla!
Fem bullir l'aigua de dues maneres ben diferents!
(a) L'escalfem amb un fogonet elèctric fins a fer-la bullir a 100ºC 
(b) Fem el buit i veiem bullir l'aigua a la temperatura que surt de l'aixeta, uns 15ºC.

Aquest és el material:


Com es que podem bullir l'aigua de dues maneres ben diferents? PENSEM-HI!

Diagrama de fases de l'aigua



En reduïr la pressió sobre el líquid els enllaços entre molècules es relaxen i es requereix menys energia a una molècula per 'saltar' de la xarxa i per tant menys temperatura. Quan moltes molècules poden passar a vapor i trobar-se dins del líquid per 'escapar' comença l'ebullició.

 Joc de les molècules d'aigua enllaçades.


 

2.2 L'aire i la vida


Recordem la sessió anterior i fem el KPSI de l'Aire a nivell individual que trobareu a:

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0BysLLriDYcZGZjI2OGExZmMtNTNlNS00MDIxLTlmM2YtMWU4MGRjMzdkNTU4&hl=en

Treball en grup. Estudiem les dades mesurades la setmana anterior a  classe. Temperatura, humitat i concentració de diòxid de carboni a classe. Què observem? Per què?


En estar la classe tancada i sense ventilació les tres magnituds han pujat de forma sostinguda.
La font de calor, vapor d'aigua i diòxid de carboni som nosaltres mateixos, a través de la respiració i la pell. El responsable últim és la respiració cel·lular.

En la respiració aeròbia les substàncies orgàniques són degradades finalment a CO2 i H2O. Els processos respiratoris aerobis s'acompleixen en els mitocondris a través del cicle de Krebs i de les cadenes respiratòries ( metabolisme).


Parlem dels nivells inicials de temperatura i humitat. I de quina és la concentració de CO2 al carrer al costat de l'aula, unes 450 ppm. Això ens porta a lligar-ho amb el nivell de fons concentració de CO2 al planeta en constant augment des de la revolució industrial.
Descrivim la trajectòria d'una molècula d'oxigen des del nas fins als eritròcits (glòbuls vermells):








La sang serà la responsable de la distribució de l'oxigen a traves d'artèries i capil·lars. El CO2 que retorna per les venes als pulmons per ser expel·lit, també ho fa dins dels glòbuls vermells a la hemoglobina?

Parlem de com el ferro present a l'hemoglobina és el responsable del tranport de l'oxígen a la sang mentre el diòxid retorna en forma de ió bicarbonat principalment. 
És interessant veure com l'evolució ha portat als essers vius a 'aprofitar' propietats naturals com l'afinitat del ferro per l'oxigen. 
El paper dels glòbuls vermells en el retorn del CO2 als alveols no és menor ja el pas de CO2 a  HCO3 es porta a terme al seu interior catalitzat per un enzim. A més a més de tranportar una part del CO2 al seu interior combinat amb l'hemoglobina.
La transformació del CO2 és vital per mantenir una baixa concentració a la sang i així mantenir un gradient entre les cèl·lules i la sang que permet que altres cèl·lules del cos continuin descarregant al torrent sanguini de forma eficient.












divendres, 25 de febrer del 2011

Es poden treballar ciències a infantil?



'Ahir va venir el Marc i ens va explicar que les nous són bones pel cor. Jo els vaig preguntar: com pot ser que les nous, que ens les mengem, puguin ser bones pel cor? I vam explicar perfectament el camí que fa la nou fins arribar al cor.
Vaig aprofitar i els vaig preguntar: diuen que la llet es bona pels ossos, com arriba la llet als ossos? I el xarop que ens prenem pels mocs, com pot ser que ens el beguem i tregui els mocs dels pulmons? I em van respondre molt bé a les preguntes i van explicar sense cap problema el recorregut. Bé, sempre hi ha aquells que no, però la majoria sí.
Estic molt contenta de com se'n recorden i com són capaços de relacionar els coneixements!! No  m'ho esperava d'aquest curs'.
Font: Correu rebut ahir d'una amiga mestra a P5

dimarts, 22 de febrer del 2011

Taller 1. L'helicòpter i Galileu

Què estudiem? La caiguda lliure del cossos, la força de la gravetat i el fregament de l'aire.
Com ho fem? A partir de la pregunta,
El cossos que pesen més, quan els deixem caure arriben abans a terra?

Començarem fent un helicòpter segons el model:

Fem proves de vol de la nau i observem que hem vist abans un vol similar a la natura:

 Sàmara (fruit) de l'aurò blanc

Els primers llançaments dels helicòpters ens demostren que tots cauen per igual al terra.


Afegim uns viatgers 'tipo CLIP' i repetim llançaments amb helicòpters amb diversa càrrega de viatgers. Queda clar que el més carregat aterra primer. Arribada per ordre de càrrega i pes. Com tots esperàvem???



Fins aquí res contraria el 'sentit comú'. Però el Sergio discrepa ' jo he estudiat que haurien d'arribar a la vegada', 'no hauria de deprendre l'ordre d'arribada del pes de l'helicòpter'. Carai! Aquest  noi ens vol complicar la vida!

El Manel en funcions de mag s'ha preparat dues esferes de plàstic una plena d'aigua i l'altra d'aire. Tots comprovem la diferència de massa, gairebé mig quilo! I les deixa caure!!!



I ATERREN A LA VEGADA!

Llàstima que no hagi estat el primer en fer l'experiència.
Galileu, a Pisa, se'm va avançar alguns segles!



L'esfera més pesada també presenta una inèrcia major a ser accelerada. La Terra estira amb més força de l'esfera que té més massa, però al tenir més massa l'acceleració que li provoca és la mateixa que a l'esfera lleugera.

Fem diverses proves per convèncer els elements més 'resistents' de la classe.


Pregunta. Però...com és que l'helicòpter més pesat arriba abans a terra? L'acceleració que els hi provoca la Terra és la mateixa però l'acceleració negativa del fregament és diferent.

Pregunta. Però...qui es dedica a frenar l'helicòpter en la seva caiguda?
Parlem i acordem que és l'aire i la resistència que ofereix a deixar 'passar' l'helicòpter.

Pregunta. El fregament és important per la vida al planeta?
Per acabar amb un vol d'exhibició des de 15m de dos helicòpters amb diferent nombre de viatgers.


Què hem après?
1. Tots els cossos (també els helicòpters) pateixen la mateixa acceleració gravitatòria (g) que no depèn de la seva massa.
2. Però els helicòpters que pesen més, per l'aerodinàmica de la nau, són menys frenats per l'aire i arriben abans a terra.

Marc teòric
Segons la llei d'atracció gravitatòria de Newton la Terra atrau als cossos amb una força , popularment coneguda com a pes (P), proporcional a la seva massa, P=massa*g (on g = 9,8 m/s2 a la superfície de la Terra).

D'altra banda, segons una de les lleis de Newton, els cossos amb més massa són més difícils d'accelerar, F= massa*acceleració. Aquest principi de la inèrcia és intuitiu, costa molt més accelerar (i frenar) un camió que un cotxe.
Si la força que pateix el nostre 'helicòpter' és la gravitatòria, F=P i massa*g = massa*a. 
Per tant, acceleració = g, l'acceleració no depèn de la massa del cos i en caiguda lliure tots caurien amb la mateixa velocitat.
Per què no observem això? Perquè les diferents formes fan que la força de fregament sigui diferent i per tant l'acceleració negativa (que frena el cossos en la caiguda), també.

SENSE AIRE TOTS ELS COSSOS CAURIEN A LA VEGADA INDEPENDENMENT DE LA MASSA

PERÒ EN EL MÓN REAL AMB ATMOSFERA L'EFECTE DEL FREGAMENT DEL NOSTRE AMIC AIRE SOBRE ELLS ÉS DIFERENT I DEPÈN DE L'AERODINÀMICA DE L'OBJECTE




Contes per treballar l'aire i el vent

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=46239&p_niv=2215&p_num=3
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=3615&p_num=3

dilluns, 21 de febrer del 2011

2.1 Què en sé, què penso de l'aire?


Tots el grups han recollit en el 'què entra i què surt' algun dels elements següents:
aire, vapor d'aigua, diòxid de caboni, oxígen.

Així ens introduim en el model de matèria parlant de l'aire.

L'atmosfera




Activitat a classe: L'aire pesa? Com podriem comprovar-ho?


Quina massa d'aire conté el globo roig?

Treball en grup: Cada dues persones disposem de dues xeringuilles i un tubet, què podem investigar sobre l'aire?



Algunes conclusions: l'aire ocupa espai, l'aire és port comprimir una mica però no es pot reduïr molt el seu volum, patim la pressió atmosfèrica, podem baixar la pressió de l'aire per sota i per sobre de l'atmosfèrica

Teoria cinètica dels gasos 





Visualitzem que la velocitat de les diferents molècules que componen el gas depenen de la temperatura.

Quin aire pot contenir més vapor d'aigua sense saturar, el fred o el calent?
Com afecta a la vida?
Com ho veiem quotidianament?

Joc a classe: Les mólecules 'ballen' més o menys segons la temperatura. Les estudiants identificades com vapor d'aigua s'intenten trobar entre les companyes 'balladores'. Quan és més fàcil arribar a la 'condensació'?


Vapor d'aigua, oxígen i diòxid de carboni

Activitat a classe: Hem instal·lat a classe un aparell que mesura temperatura, humitat relativa i concentració de CO2 ambient.


Després de ventilar una mica l'aula prenem dades cada 5 minuts. Les dades són:


En la propera sessió les treballarem a fons.




A partir d'aquesta sessió, JA PODEU COMENÇAR EL QUADERN DE PREGUNTES

1.3 Què entra i què surt?

Treball en grup.
Com a exemple de preguntes molt obertes hem treballat a nivell individual i en grup.


QUÈ ENTRA I QUÈ SURT?


Font: Anònima

LA VIDA ÉS FLUX DE MATÈRIA, ENERGIA I INFORMACIÓ

Les propostes recullides seran resumides pel professor.

1.2 L'art de fer bones preguntes


De l'activitat anterior es desprén que el mestre acompanya els nens/es en tot el procés d'ensenyament-aprenenentatge amb bones preguntes. Preguntes amb les que el nen regularà els seus aprenentages cap als models de la ciència escolar.


dilluns, 14 de febrer del 2011

dimarts, 1 de febrer del 2011