Per reprendre el tema de les plantes fem un breu KPSI sobre la flor.
Després treballem dues plantes que estan florint aquest dies i que portat el professor a classe: la ravenissa blanca i la calabruixa petita.
Fem un dibuix naturalista de la ravenissa i l'observem a la lupa digital. En la mateixa planta destaquem flors, fruits i llavors!
Després treballem dues plantes que estan florint aquest dies i que portat el professor a classe: la ravenissa blanca i la calabruixa petita.
Fem un dibuix naturalista de la ravenissa i l'observem a la lupa digital. En la mateixa planta destaquem flors, fruits i llavors!
Què necessiten les plantes per mantenir la vida?
Obtenir energia, obtenir aigua i altres nutrients, distribuïr l'aigua i els nutrients per tot el seu cos, bescanviar gasos, crèixer i desenvolupar-se i reproduir-se.Com està organitzat el cos de les plantes i com creixen?
Com s'ho fan les plantes per transportar sals i aigua de les arrels fins a les fulles?
La transpiració de les fulles a traves del estomes és el fenòmen que engega la maquinària d'ascens de la saba bruta.
La saba ascendent o bruta va, a través del xilema, des de les arrels fins a les fulles i altres òrgans; conté les sals minerals absorbides del sòl.
La saba descendent o elaborada va, a través del floema, de les fulles i òrgans fotosintetitzadors a tot el cos de la planta; conté els glúcids resultants de la fotosíntesi, que serveixen per a nodrir les cèl·lules de la planta. El floema condueix aigua, sucres, aminoàcids i hormones.
Una fulla que realitza la fotosíntesi és una font de sucres i un fruit en desenvolupament és un pou de sucres. Els llocs on es produeix sucre tenen una alta concentració, així l'aigua del xilema flueix cap al floema per òsmosi. Això provoca sobrepressions en les fulles font de sucre enfront els fruits i altres magatzems. Aquestes diferències de pressió impulsen l'aigua pel floema.
Com regulen les plantes el seu cicle de vida?
Segons factors interns i externs diferents cèl·lules de la planta produeixen hormones que interactuen amb altres cèl·lules a distància, regulant tota l'activitat de la planta.
Agricultura i biodiversitat
De les 265.000 espècies vegetals superiors, al voltant d’un 10 % són comestibles i d’aquestes, unes 7.000 han estat conreades o recol·lectades per al consum humà. I tanmateix, hem anat reduint el nombre de les plantes alimentàries fins a fer que menys de trenta cultius aportin el
95 % de les calories o energia que alimenten l’ésser humà; tres d’ells - el blat, l’arròs i el blat de moro- aporten el 50 %. I amb cinc més – el mill, la patata, la remolatxa, la soja i el sorgo- sumen el 75 % del total.
Segons factors interns i externs diferents cèl·lules de la planta produeixen hormones que interactuen amb altres cèl·lules a distància, regulant tota l'activitat de la planta.
Agricultura i biodiversitat
De les 265.000 espècies vegetals superiors, al voltant d’un 10 % són comestibles i d’aquestes, unes 7.000 han estat conreades o recol·lectades per al consum humà. I tanmateix, hem anat reduint el nombre de les plantes alimentàries fins a fer que menys de trenta cultius aportin el
95 % de les calories o energia que alimenten l’ésser humà; tres d’ells - el blat, l’arròs i el blat de moro- aporten el 50 %. I amb cinc més – el mill, la patata, la remolatxa, la soja i el sorgo- sumen el 75 % del total.
Entre el 9600 i el 8500 aC es domestiquen els primers cereals a l’Orient Mitjà, el blat (Triticum monococcum i Triticum dicoccum) i l’ordi (Hordeum vulgare). A Xina, la soja (Glycine max) i l’arròs (Oryza sativa) es domestiquen cap a l’any 7500 aC. Per la mateixa època es calcula que es domestiquen a Nova Guinea el plàtan (Musa paradisiaca) i la canya de sucre (Saccharum officinarum). A la franja del Sahel, cap a l’any 5000 aC es domestica el sorgo (Sorghum bicolor) i el cafè (Coffea arabica) de la zona etiòpica. A Mesoamèrica, entre el 3500 i el 2500 aC es domestica el blat de moro (Zea mays), la patata (Solanum tuberosum), la carabassa (Curcubita pepo) i la mongeta (Phaseolus vulgaris i Phaseolus luatus).
Perspectiva Ambiental 48 - Biodiversitat al plat (2010)
