Taller 3. La reproducció vegetal

Conduits pel Josep Mª Vidal treballem alguns aspectes de la reproducció per llavors i esqueixos.

Comencem la primera part de la sessió plantejant-nos preguntes sobre la reproducció sexual de les plantes centrant-nos en la carabassa. Per cert, molt saludable (http://www.botanical-online.com/medicinalscucurbitapepocatala.htm):

Com era la carbassa en la planta fa un temps? Com és per fora? Què hi ha dins de la carabassa?

Obrim la carabassa i descobrim el seu magnific interior:

I treballem algunes de les preguntes: Què has trobat? Què hi veus? Per què és humit? De què li serveix la polpa a la llavor? De què li serveix la llavors a la planta? De què li serveix la fulla, l’arrel... a la llavor? Totes les llavors de carabassa són iguals? Totes les llavors es convertiran en carabasses? Què era abans la llavor? En què es convertirà? Com ho sap la llavor que s’ha

de convertir en una carabassa?- De què està feta una llavor? Com te la imagines per dins? Pot canviar? En què es pot transformar? Com és la llavor per dins?  Quines parts té?

http://botanicavirtual.udl.es/llavor/llavor.htm

 

-

Passem a observar mongetes remullades amb la lupa convencional i la digital:

I meravella, en obrir-les descobrim l'inici d'una vida:

Es veuen molt bé les fulles amb els seus nervis i l’arrel. Al final de l’arrel s’hi veu un “futur pèl absorbent”. I parlem de l'anatomia de la llavor. La llavor es compon, bàsicament, de tres parts, que es diferencien tant per l’origen com per la funció: testa o episperma, teixits (o substàncies) de reserva i embrió.

La testa prové dels teguments, i sol tenir una missió de protecció, tant contra factors mecànics
com químics. Molt sovint la testa conserva alguna empremta o cicatriu, deixada pel funicle quan la llavor se'n desprèn. En les llavors originades de primordis àtrops, aquesta empremta és molt circumscrita i es troba a la part oposada a l'antic micròpil; s'anomena hílum.

Els teixits de reserva consisteixen en parènquimes molt deshidratats que acumulen sucres (molts cops midó, com a les gramínies), greixos vegetals, proteïnes (a les paplilionàcies; i a les
gramínies en forma d’aleurona). A les angiospermes és força general que els cotilèdons absorbeixin les reserves i llavors esdevenen grossos i ocupen quasi tota la llavor. 

L’embrió és sempre endoscòpic, i sovint posseeix un pedicle o suspensor que al principi l'empeny cap endins de la llavor en formació, per tal que s'alimenti més fàcilment. De manera típica, l'embrió té dos pols oposats: la radícula i la plúmula, i una mena de fulles embrionàries anomenades cotilèdons. Els cotilèdons poden ser grossos o petits i poden  consumir-se aviat quan la llavor germina (tenen un important paper en el desenvolupament i la implantació de la plàntula) o esdevenir les primeres fulletes fotosintètiques. 

 En la segona part de la sessió hem plantat un esqueix de romaní.

http://botanicavirtual.udl.es/fam/labiades/rosmarinus_orn.htm

 L'esqueix és un fragment d'una planta que separem amb la intenció de produir-ne una de nova. La reproducció per esqueixos és asexual, només intervé un progenitor i per tant la planta que obtenim és un clon de la primera.